Neteja i diagnòstic

5. Despullant la barca.

Net de pintura, quitrà,...

Sovint, durant els darrers anys de servei, una barca de feina, i més si aquesta és un feina modesta - com ho és la pesca artesanal -, passa per un rosari de pedaços i reparacions mal engiponades. Crec que, en certa manera, ens podem plantejar la recuperació d’un bastiment vell i deteriorat com la realització, en un relativament curt espai de temps, de totes aquelles actuacions que s’haurien d’haver dut a terme al llarg dels seus darrers anys de vida com a eina de treball. La radicalitat de les actuacions necessàries pot augmentar segons les condicions que hagi patit la barca des del moment de la seva jubilació fins el començament de la seva recuperació.

Corbató del banc d'arborar.

Forcat de popa trencat.
Quitrà i pintura cobreixen l'interior.

En primer lloc s’imposa un diagnòstic de les patologies de la barca. Per poder-les apreciar millor ha calgut retirar del seu interior un dit de quitrà, una pila de capes de pintura fluorescent –de la que s’usa per marcar les ratlles del les carreteres- i alguns pegots d’una mena de torró d’Alacant -fet de còdols de platja i ciment!-. Després d’algunes jornades de feina amb el bufador d’aire calent, la rascleta i una màscara -els gasos de quitrà són molt tòxics-, s’aconsegueix deixar les superfícies interiors i exteriors prou netes com per copsar l’estat de conservació del bastiment. En aquest estadi ha esta fonamental l’ull clínic del Miquel Borillo de les Drassanes del Consorci El Far.  

En retirar el gruix de quitrà apareixen medissos trencats.

Cal prendre nota de tot el què es retira.

6. Comença el diagnòstic.

De la carcanada, just es podran aprofitar alguns medissos, el folre s’haurà de canviar sencer i l’obra morta, donat l’embalum de la feina, és millor refer-la ara que d’aquí a pocs anys.

Trasllat de la barca  amb el ternal.

 Mentre es fa la neteja s’ha anat construint un suport amb rodes on s’instal·larà la barca al llarg de tot el procés de restauració. Aquest suport ha de permetre accedir, de forma còmoda, tant a l’interior de la barca com a la quilla i a la major part del folre. Amb l’ajut d’un ternal es trasllada el llagut des del remolc, en el qual ha vingut des de Colera fins a Terrassa, fins a l’estructura de ferro que l’ha d’aguantar els propers anys.

L'extracció de la paraia, taula del folre més propera a la quilla,permet apreciar l'esta dels medissos i da la contraroda.

Aixecant la popa amb el gat s'intenta recuperar la horitzontalitat de la popa.

Una de les principals patologies, a part de la quilla trencada per diversos llocs i amb uns quants afegits, ha esta la deformació que ha patit el casc. Amb un cop d’ull ja es pot veure que la barca està revirada -com si se l’hagués fet girar entorn de l’eix longitudinal definit per la quilla-. A més, la quilla està fletxada, de forma que li penja la proa i la popa. Aquest darrer “defecte” és comú a moltes barques velles i, pot ser, és degut al fet que hi ha més estructura d’obra morta als extrems de la barca i que, a més, la força de sustentació és major a la ronyonada que a proa i popa. 

Amb un cordill tens s'intenta traçar la forma i situació de la quilla.

Ostres, quin llagut!

Llagut Menjavent, antic Pedro. Roses 1924. 

3. La troballa.

Més d’un any recorrent, de forma sistemàtica, platges i ports de la costa, des de Peníscola fins Argelers, cercant i fotografiant barques de fusta. D’aquesta recerca també n’ha sortit un arxiu de fotografies que donaria per un altre bolg. L’objectiu era trobar alguna embarcació que, de forma evident o amagada pels canvis imposats per la motorització i la feina quotidiana, hagués pogut haver estat propulsada a vela i fos susceptible de ser recuperada.

Quasi per atzar; jo no l’hauria vista, enfeinat com estava resseguint la platja de còdols de Colera, si l’Anna, que té uns interessos més arrelats a la terra, no l’hagués trobada en un local del passeig del poble. Fou inevitable exclamar - Ostres, però si és un llagut com els que surten al llibre del Vicente i el Francisco Oller!-.

El llagut en la seva localització i estar originals al poble de Colera.

4. La burocràcia.

Aquell mateix dia vaig poder contactar amb el propietari. Un cop fets els tractes s’iniciava un llarg procés administratiu; ampliació de l’adquisició de l’herència, canvi de llista de 5a a 7a, compravenda, registre... Agraeixo a en Joan Vinyes la seva paciència.

Van passar tres anys de paperassa fins a tenir la documentació a punt. Naturalment faltava encara “acoblar” el motor forabord i passar la inspecció tècnica. Mentrestant, i malgrat la incertesa en relació a la propietat del bastiment, la feina de recuperació avançava des del primer dia. Aquesta via, més “formal” i lenta, ha permès conservar el rol i el full d’assentament, l’antiguitat, el nom del constructor..., es a dir, la història de la barca. Val a dir que, si la burocràcia impedeix de conservar els papers originals d’un bastiment, hi ha altres formes d’aconseguir uns papers que permetin de navegar legalment amb una barca restaurada; la formula del “hallazgo”, la utilització dels papers d’una altra embarcació de mides similars, la certificació d’un mentre d’aixa com a construcció tradicional nova i la construcció amateur - caldria un permís d’indústria i la signatura d’un enginyer! -.

Presentació

Llagut Menjavent, antic Pedro. Roses 1924.
 

1 Propòsit i agraïments

Des de la troballa del llagut, la primavera del 2004, fins la seva varada, un primer de maig de 2009, passen més de cinc anys de feina.

Substituint el forcat i els medissos de popa.

La tasca, però, continua. L’aprenentatge de les tècniques de navegació a l’antiga i també dels coneixements que haurien de permetre que la barca perllongués la seva existència en el temps acaben de començar.

Aquest blog voldria, des de la modèstia, descriure gràficament el procés de recuperació del Menjavent i ser una eina divulgativa, tant per als curiosos i interessats pel patrimoni marítim, com per les persones i associacions que es puguin involucrar en un projecte de manteniment, restauració o recuperació d’algun bastiment.

La tasca de recuperació només ha etat possible gràcies a l’ajuda, de moltes persones lligades d’una manera o altra al mon de les embarcacions tradicionals. M’ha estat molt útil la documentació gràfica que en Vicente, "l’Encenaire”, em va facilitar i això és una motivació important a l’hora de compartir fotografies i vídeos del procés de restauració.


A part de les hores dedicades a les actuacions directes sobre la barca, una de les tasques més important i laboriosa ha estat la d’espigolar entre els coneixements de diverses persones que han compartit el seu saber fer. Vull, doncs, donar les gràcies a tots ells i atribuir-los, de passada, la paternitat de la majoria de tècniques i procediments que s’il·lustren.

Entre els molts pares de la criatura vull esmentar-ne especialment alguns. El Cecílio, mestre ebenista, ja jubilat, de l’Escola d’Arts i oficis de Terrassa. Ell m’ha ensenyat a “respetar el llapiz” i a valorar la feina be feta. El Miquel Burillo, del consorci El Far, pou de saviesa tècnica en l’art de fer i refer vaixells. Sense la seva col·laboració probablement no hauria pogut tirar endavant el projecte. El Vicente Garcia Delgado, els consells i material gràfic del qual m’han ajudat moltíssim. Crec que ell també sent la criatura, la germana petita de la Lola, com diu ell, una mica seva. En Toni Pep Monar, amic i mestre d’aixa de Les Illes amb qui he mantingut un intercanvi epistolar útil i, sobretot, entranyable. Els consells i ajuda del fill d’en “Boliquet” han estat definitius. El Salvador Feliu que m’ha donat valuosos consells des de la saviesa d’un ofici que estima. Espero que tots m’ajudin a corregir les pífies que sortiran en aquestes ratlles. 

Gracies a tots!

2 El llagut Menjavent

El Menjavent és un llagut descobertat de vela llatina i rem de 24 pams (4,80 metres). Va ser fet el 1924 a les drassanes Joan Guitart de Roses. Se’l va matricular amb el nom de Pedro; el fill del pescador que el va encarregar es deia Pere, però eren temps de dictadura i... Des de l’any de la seva construcció fins a finals del segle passat, tres generacions de la família Viñas, de Colera, hi pescaren artesanalment amb nanses, sardinal, soltes, filat, gomiteres, sepieres...

Aquest blog vol donar a conèixer la feina de restauració d'un llagut de 5 metres, fet a Roses l'any 1924. Pretén ser un espai de diàleg entre persones interessades en la recuperació del patrimoni marítim i la vela tradicional. Animeu-vos a deixar els vostres comentaris.

Acabada la restauració.

Abans de començar la feina.