La quilla i les rodes II.

9. Substitució de la quilla, les rodes i les contrarodes.

I, és clar, per posar una quilla nova cal treure la vella! Ja m’ho havien advertit però, tot i això, la impressió és forta. Treure l’espinada a la barca és entrar en un punt de no retorn. L’emoció de la feina per fer es barreja amb la por de no ser capaç de fer-la. I si en lloc de recuperar una embarcació estàs destruint, de forma irreversible, tot el què queda d’ella?

Roda i contraroda de popa unida a al jaient i els pernilets.



Popa de la barca sense la quilla i les rodes. 

Per obrar les peces de l’estructura, de fustes dures i gruixos considerables, són imprescindibles màquines com la regruixadora i la serra de cinta. En el meu cas he tingut la sort de poder disposar de les màquines de l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. Des d’aquí pren encara més valor la tasca dels mestres d’aixa que, fins ben entrat el segle XX, han fet la seva feina amb eines estrictament manuals com la serra i l’aixa.

Per la dificultat de trobar fusta d’alzina adequada a la rotunditat de la curvatura faig les contrarodes, molt a pesar meu, laminant roure francès, tallat a llistons de 5 mm de gruix. Utilitzo cola epoxi amb silica col·loïdal. La tècnica del laminat és laboriosa però dona peces de major resistència que les fetes amb fusta tallada.



Rodes i contrarodes noves.

 Un cop fetes totes les peces que constitueixen l’espinada cal ajustar-les i empernar-les. La feina d’ajustar els empalmaments amb junt de jou en peces fetes d’alzina és força laboriosa.



De popa, roda, peu de roda i contraroda. S'hi poden veure els senyals per on passaran els perns.

Presentació de la quilla i la roda de popa abans de fer les greses.

 Els perns són fets amb vareta d’acer de 10 mm. Per un cantó se’ls pica amb un martell de bola per fer-ne el cap i par l’altra se’ls passa la filera de roscar. S’ha de parar atenció a l’hora de presentar les peces i fer-hi els forats passants. Cal foradar amb el trepant i a pols, gruixos de 12 o 15 cm d’alzina, procurant no desviar-se de la perpendicular. Es fan diversos forats de diàmetre creixent tot lubricant la broca i traient sovint els encenalls. El diàmetre del forat definitiu que ha de rebre el pern ha de ser un parell de dècimes més prim que el pern per tal que aquest entri a pressió i s’asseguri així l’estanquitat. El pern entra de fora a dins de forma que la femella quedi per dins. Per ajudar l’estanquitat s’estopa la cabota i s’unta amb brea la zona on la cabota s’insereix dins la roda. Posteriorment es posa una espitxa que amaga la cabota.



Totes les cares ocultes es tracten amb pintura a base de quitrà.

Totes les cares ocultes de totes les peces es pinten amb Liquaflex –pintura bituminosa que ajuda a protegir-les de la podridura-.



Recull de seqüències d'algunes de les fases de l'empernat de la roda i la contraroda de proa.