Neteja i diagnòstic

5. Despullant la barca.

Net de pintura, quitrà,...

Sovint, durant els darrers anys de servei, una barca de feina, i més si aquesta és un feina modesta - com ho és la pesca artesanal -, passa per un rosari de pedaços i reparacions mal engiponades. Crec que, en certa manera, ens podem plantejar la recuperació d’un bastiment vell i deteriorat com la realització, en un relativament curt espai de temps, de totes aquelles actuacions que s’haurien d’haver dut a terme al llarg dels seus darrers anys de vida com a eina de treball. La radicalitat de les actuacions necessàries pot augmentar segons les condicions que hagi patit la barca des del moment de la seva jubilació fins el començament de la seva recuperació.

Corbató del banc d'arborar.

Forcat de popa trencat.
Quitrà i pintura cobreixen l'interior.

En primer lloc s’imposa un diagnòstic de les patologies de la barca. Per poder-les apreciar millor ha calgut retirar del seu interior un dit de quitrà, una pila de capes de pintura fluorescent –de la que s’usa per marcar les ratlles del les carreteres- i alguns pegots d’una mena de torró d’Alacant -fet de còdols de platja i ciment!-. Després d’algunes jornades de feina amb el bufador d’aire calent, la rascleta i una màscara -els gasos de quitrà són molt tòxics-, s’aconsegueix deixar les superfícies interiors i exteriors prou netes com per copsar l’estat de conservació del bastiment. En aquest estadi ha esta fonamental l’ull clínic del Miquel Borillo de les Drassanes del Consorci El Far.  

En retirar el gruix de quitrà apareixen medissos trencats.

Cal prendre nota de tot el què es retira.

6. Comença el diagnòstic.

De la carcanada, just es podran aprofitar alguns medissos, el folre s’haurà de canviar sencer i l’obra morta, donat l’embalum de la feina, és millor refer-la ara que d’aquí a pocs anys.

Trasllat de la barca  amb el ternal.

 Mentre es fa la neteja s’ha anat construint un suport amb rodes on s’instal·larà la barca al llarg de tot el procés de restauració. Aquest suport ha de permetre accedir, de forma còmoda, tant a l’interior de la barca com a la quilla i a la major part del folre. Amb l’ajut d’un ternal es trasllada el llagut des del remolc, en el qual ha vingut des de Colera fins a Terrassa, fins a l’estructura de ferro que l’ha d’aguantar els propers anys.

L'extracció de la paraia, taula del folre més propera a la quilla,permet apreciar l'esta dels medissos i da la contraroda.

Aixecant la popa amb el gat s'intenta recuperar la horitzontalitat de la popa.

Una de les principals patologies, a part de la quilla trencada per diversos llocs i amb uns quants afegits, ha esta la deformació que ha patit el casc. Amb un cop d’ull ja es pot veure que la barca està revirada -com si se l’hagués fet girar entorn de l’eix longitudinal definit per la quilla-. A més, la quilla està fletxada, de forma que li penja la proa i la popa. Aquest darrer “defecte” és comú a moltes barques velles i, pot ser, és degut al fet que hi ha més estructura d’obra morta als extrems de la barca i que, a més, la força de sustentació és major a la ronyonada que a proa i popa. 

Amb un cordill tens s'intenta traçar la forma i situació de la quilla.