Presentació

Llagut Menjavent, antic Pedro. Roses 1924.
 

1 Propòsit i agraïments

Des de la troballa del llagut, la primavera del 2004, fins la seva varada, un primer de maig de 2009, passen més de cinc anys de feina.

Substituint el forcat i els medissos de popa.

La tasca, però, continua. L’aprenentatge de les tècniques de navegació a l’antiga i també dels coneixements que haurien de permetre que la barca perllongués la seva existència en el temps acaben de començar.

Aquest blog voldria, des de la modèstia, descriure gràficament el procés de recuperació del Menjavent i ser una eina divulgativa, tant per als curiosos i interessats pel patrimoni marítim, com per les persones i associacions que es puguin involucrar en un projecte de manteniment, restauració o recuperació d’algun bastiment.

La tasca de recuperació només ha etat possible gràcies a l’ajuda, de moltes persones lligades d’una manera o altra al mon de les embarcacions tradicionals. M’ha estat molt útil la documentació gràfica que en Vicente, "l’Encenaire”, em va facilitar i això és una motivació important a l’hora de compartir fotografies i vídeos del procés de restauració.


A part de les hores dedicades a les actuacions directes sobre la barca, una de les tasques més important i laboriosa ha estat la d’espigolar entre els coneixements de diverses persones que han compartit el seu saber fer. Vull, doncs, donar les gràcies a tots ells i atribuir-los, de passada, la paternitat de la majoria de tècniques i procediments que s’il·lustren.

Entre els molts pares de la criatura vull esmentar-ne especialment alguns. El Cecílio, mestre ebenista, ja jubilat, de l’Escola d’Arts i oficis de Terrassa. Ell m’ha ensenyat a “respetar el llapiz” i a valorar la feina be feta. El Miquel Burillo, del consorci El Far, pou de saviesa tècnica en l’art de fer i refer vaixells. Sense la seva col·laboració probablement no hauria pogut tirar endavant el projecte. El Vicente Garcia Delgado, els consells i material gràfic del qual m’han ajudat moltíssim. Crec que ell també sent la criatura, la germana petita de la Lola, com diu ell, una mica seva. En Toni Pep Monar, amic i mestre d’aixa de Les Illes amb qui he mantingut un intercanvi epistolar útil i, sobretot, entranyable. Els consells i ajuda del fill d’en “Boliquet” han estat definitius. El Salvador Feliu que m’ha donat valuosos consells des de la saviesa d’un ofici que estima. Espero que tots m’ajudin a corregir les pífies que sortiran en aquestes ratlles. 

Gracies a tots!

2 El llagut Menjavent

El Menjavent és un llagut descobertat de vela llatina i rem de 24 pams (4,80 metres). Va ser fet el 1924 a les drassanes Joan Guitart de Roses. Se’l va matricular amb el nom de Pedro; el fill del pescador que el va encarregar es deia Pere, però eren temps de dictadura i... Des de l’any de la seva construcció fins a finals del segle passat, tres generacions de la família Viñas, de Colera, hi pescaren artesanalment amb nanses, sardinal, soltes, filat, gomiteres, sepieres...

Aquest blog vol donar a conèixer la feina de restauració d'un llagut de 5 metres, fet a Roses l'any 1924. Pretén ser un espai de diàleg entre persones interessades en la recuperació del patrimoni marítim i la vela tradicional. Animeu-vos a deixar els vostres comentaris.

Acabada la restauració.

Abans de començar la feina.