5.12.10

Fusta per l’enramada; quin mal de cap!

7. Cercant la fusta. 


Si es vol recuperar una barca amb les formes, materials i tècniques constructives amb què va ser feta fa més de 8o anys cal comptar amb una dificultat important; trobar la fusta adequada per a cada una de les parts de la barca. Aquesta és una feina sovint poc agraïda i que, al llarg de tot el procés de recuperació, ha requerit d’una inversió de temps, esforç i calers considerable.


Buscant la corba.

Soles d'alzina de Malorca curada en fems.





És senzill trobar roure francès per la quilla però no ho és tant trobar les peces d’alzina torta que són necessàries per a la confecció del es rodes de proa i popa, del medissos i de les estameneres.

Treient l'alzina després d'unes setmanes en remull.

   


 Després de temptejar diversos camins la cosa ha quedat així. Una alzina curada amb fems i d’una qualitat excepcional ha hagut de venir de Mallorca. Gràcies Toni Pep per la teva implicació en la recerca i selecció d’aquestes soles. Altres peces d’alzina provenen de serradores dels rodals de Terrassa que es dediquen a trossejar trossos de tronc d’alzina de dos metres per fer-ne combustible per llars de foc i estufes. Per triar aquestes peces ha calgut contactar amb un responsable de l’empresa que treballa al bosc i mirar d’assegurar que la fusta ha estat tallada a la bona lluna. Després cal, amb la plantilla a la mà, triar els troncs de curvatura apropiada i trobar l’empresa que pugui, i vulgui, tallar els troncs d’alzina en llesques de 5 cm de gruix. Naturalment cal curar aquesta alzina, deixant-la primer en aigua -a casa les peces petites i a la bassa d’algun pagès comprensiu les més grosses- i, després, fent-la eixugar a l’ombra-. Altres peces d’alzina han estat obtingudes de tronc d’alzina ja seca, serrada anys enrere i abandonada al bosc. Aquí he de donar les gràcies a senyora Barata i al seu masover.
Les soles mitjanes a la  piscina.
I quina pudor que fan!

2 comentaris:

Antoni Josep Munar Reus ha dit...

Extraordinària exposició. He passat molt de gust de llegir els reportatges que has anat publicant i aprofito l'avinentesa per a agrair-te la menció que en fas de l'episodi de l'alzina que comprares a un magatzem de Palma.
Ara que estem a punt d'abordar la darrera fase de la restauració del Grumete, m'agradaria publicar un treball semblant al teu.
____________ Adéu i enhorabona

Marti Rosell ha dit...

He començat a llegir aquest blog pel tema de la vela llatina, del que no en sóc més que un observador intrigat. Però en el tema de la fusta nosaltres en part ens dediquem a buscar a bosc i preparar peces de fusta de característiques particulars. Ttot i que anar a una parc de llenya ha buscar les peces ha estat una bona opció, si us calgués, un altre cop a nosaltres és una feina per la qual ens apassiona.