6.1.17

El folre.

Llagut Menjavent, antic Pedro.  Roses 1924. 

15.  La fusta pel folre.

Mentre que l’espinada de la barca és feta amb fusta dura, com la del roure i alzina, per les traques del folre cal buscar posts tretes de troncs d’arbres de fusta resinosa. En el cas del Menjavent vaig buscar fusta de pi roig o rojalet (pinus sylvestris).
La fusta del pi roig és resinosa i a l’hora força dura. Els taulons amarats de resina es tornen més flexibles en ser sotmesos a l’escalfor del foc i això permet que, amb la pressió de falques i serjants, puguin ser adaptats a les formes corbes i revirades del casc. Les barques antigues tenen traques d’una amplada considerable (uns 20 cm) i entre 15 i 20 mm de gruix per les barques de fins a uns 6m d’eslora. Per adaptar-se a les formes del casc definides per l’enramada, les traques no poden ser rectes si no que moltes d’elles han de tenir forma d’arc amb unes fletxes (distància del punt mitjà d’un arc a la corda) considerables. Aquest fet implica que les posts d’on es retallaran les traques han de provenir de troncs amb una certa fletxa original que permetin que la veta s’adapti millor a les fores longitudinalment corbades que es requereixen.

Esquema de totes les traques més el contubal o contra cinta per tal d'establir les necessitats de fusta.

Per al folrat vaig encarregar a l’empresa Fustes Fontova de Cabra del Camp, que tallessin un pi roig del que en  pogués sortir un tros de tronc d’uns 45cm de gruix, cinc metres i mig de llargada, amb pocs nusos i amb una fletxa d’uns 20cm.  Ells mateixos el van tallar en 8 posts no cantejades de 3,5 cm de gruix i el van assecar i tractar contra els fongs per immersió durant 25 dies en una piscina amb els productes adequats.

A part de l’esmentada fusta de pi roig per les traques de major longitud i fletxa (vegeu esquema) també es van usar algunes posts de pi de flandes per les peces de geometria menys compromesa.

Esquemes de la paraia i la sobreparaia per a determinar les necessitats de material

Cap comentari: