7.10.12

La medissada I


12. Forcats i primers medissos.

Un cop col•locada la nova quilla caldrà anar substituint els forcats i els medisso, començant pels més deteriorats, per uns de nous.

Per tal tenir un referent clar a l’hora de fixar-los sobre la quilla es situa un fil tensat entre els centres de la part superiors de les dues rodes. Aquest fil tens i la pròpia quilla definiran el pla de crugia de la barca que, d’ara endavant, serà pres com a referent vertical i longitudinal per a la col•locació de la resta de peces. El referent horitzontal ens el podrà donar la línia definida per a pròpia quilla i un nivell d’aigua.

Els medissos i forcats són fets d’alzina torta, de manera que la veta de la fusta segueixi el màxim possible la forma de la peça. Els forcats tenen forma de ve baixa molt tancada i, sent impossible trobar alzina amb les qualitats adequades per treure’n aquestes peces, s’ha optat per fer-los unint dues peces amb una juntura de mitja mossa encolada i empernada.


La majoria dels medissos s’han trencat en treure’ls, això si ja no estaven trencats i molt deteriorats prèviament. Per extreure les formes dels medissos s’han fet plantilles de fullola de una de les seves cates i amb l’ajuda de la centenella s’han extret els seus escantillons –angle que forma el pla definit pel medís amb el folre de la barca- amb que ajusten al a uns intervals aproximats de deu centímetres. Un cop s’ha disposat de totes les mides necessàries es procedeix a fer el plano del medís en paper vegetal. Les plantilles de fullola seran molt útils per buscar la fusta que per la forma de la seva beta s’ajusti millor a la curvatura de cada peça. L’angle extret amb la centenella es dibuixa sobre un llistó de fusta que te el mateix gruix que els medissos i en ella es pot amidar directament la pèrdua que ha de tenir una cara del medís respecte l’altre.



Per fer cada peça s’ha treballat amb la serra de cinta i la regruixadora aplanadora per extreure’n la forma bàsica i, posteriorment, amb el ribot, la raspa i la fregadora de banda s’ha donat l’acabat de la cara que estarà en contacte amb el folre.
Els medissos es fixen a la quilla amb perns passants la cabota i femella dels quals queda amagada dins la fusta, estopada i espitjada amb un tap d'alzina encolat. Com ja s'ha, dit totes les cares ocultes es pinten amb pintura bituminosa Liquaflex.


2 comentaris:

Lluís ha dit...

Quina feina tan ben feta Cesc.
Jo estaria molt orgullós de aquest llaut.
Vaig prenen notes.
Lluís

Anònim ha dit...

Una feina molt ben feta, si senyor.

Estem iniciant la reparació d'un petit gussi i el blog ens serveix per anar veient el procés de restauració i per anar entrant en aquest inacabable món.

Moltes felicitats i gràcies.

Oleguer (Pineda de Mar)